NESKALAGUN

Aquest finde ha estat de treball, però també de comiats.

Bueno d'un comiat. Una de les companyes de treball més maques

que he tingut mai ha marxat, oooh!

I si només fos que ha deixat el treball, però es que l'Estitxu es de

Donosti i sera dificil tornar-la a veure (bueno, no tan, m'ha convidat

a l'agost).

La veritat es que va ser molt emocionant dissabte quan es va acomiadar

de la gent d'Olesa, perquè ella plorava darrera les ulleres de sol, i ells, crec

que no eran gaire conscient, i també es que estan molt acostumats.

Pues res, ara no la tinc aqui, però posare una foto de la Esti, amb un regal

molt especial, per lo lleig que es!!

Zori Ona!