Sense titol

El seu avi es deia Andreu, però tot el barri el coneixia com el fill del Gitano de ca la monja. Ja que la seva mare anava per monja. Però quan va coneixar al que seria el seu futur marit, va penjar els habits, que va adoptar per practicisme, ja que a casa seva eren molt pobres, no per convicció.
Com deia, quan la besàvia Conxita, la monja, va conèixer al primer Gitano, el besavi Joanot, ho va deixar tot i va començar a festejar, amb aquell mosso de cabells negres, arrissats i pell fosca.
Tan li feia que li diguessin gitano, perquè en realitat en tenia de sang gitana, i se senti molt orgullós dels seus avantpassats.
El fill de la Conxita i el Gitano, van al contrari del que cabia esperar, va sortir pal·lid i amb el cabell negre com el Gitano, pero llisos i fins com els de sa mare. Per això, alguns veïns malintencionats, dubten de la paternitat del Gitano, li deien, el fill de la monja de ca el Gitano.
L'única cosa que confirmaria que era fill del seu pare va ser la habilitat que va heretar per tocar la guitarra sense mai haver assistit a classes.
Tots dos tenien un do del que treien profit a les festes del barri, a les bodes, a les comunions i fins i tot algun que altre funeral. Tocaven el que calgues, per tal de treure's uns cales, ja que el negoci familiar, una petita bodegueta, heretada del pare de la monja, no donava per gaire. Sobretot des de que al barri va apareixia un supermercat i un bar, on els homes van trasllada les seves partides de domino i substituir el gotet de vi por una canya de cervesa.
Però no sempre havia estat així. Abans la bodega, com deia, acudien un bon grup d'homes, la majoria jubilats que passaven el matí jugant al domino i prenen copetes de vi ranci, fen temps fins l'hora de dinar. I també hi anaven totes les senyores marujas a comprar el vi de taula, les gasoses, el sifó, el vermut i per festes el cava.

(continuara)