la llum del sol

A vegades, tancat en una habitació, que pot ser el menjador, pot ser el dormitori, o fins i tot un trist despatx, la llum del sol, entre d'una manera especial. Es cola com sempre, entre les persianes, entre les cortines, jugant amb les ombres, donant reflexes aqui i alla. Però segons el dia, segons l'hora i segons la feina que tens, et quedes meravellat de lo bonica que és. De la calidesa que et transmet, però també de la rabia que et provoca, estar tancat en aquella habitació, sense poder gaudir directament de la llum sobre la pell.

Et transporte a la platja, a la sorra fina, a l'aigua blava i riallera. Al soroll que et queda a l'esquena quan miras al mar. Dels horitzons que s'obren quan dones l'esquena al barri. Alla estas, assegut, acluquen els ulls, mirant a l'horitzo, diuen normalment, en realitat, els primers cinc minuts si que miras a l'horitzo i regalimes pensant en totes les aventures que queden darrera aquella fina linea. Però passats els cinc minuts de rigor, estas amb els ulls aclucats si, però observen a la gent que com tu, esta alla, a la platja quan no toca. I a vegades mirant mirant, descobreixes una possible suicida; un suicida del ioga; un jove lector de novel·les de misteri; un misteri de novel·la que tracta sobre un jove lector, que practica ioga, m'entre sopose el suicidi.